Morfologia externa

A partir de l’entrada anterior en que parlàvem de la mort dels nostres dos peixos el Noel i la Queri, hem seguit conversant i dialogant sobre com serien per dins i què hi trobaríem. Quan vam comprar els peixos vam observar les diferències notables que hi havien entre els mascles i les femelles, i també ens vam preguntar si per dins serien iguals. Aprofitant la mort d’aquests dos peixos hem decidit seguir el procés d’observació envers aquest aspecte plantejat. Així doncs, volem destacar aquestes preguntes que ens han generat força incertesa. A continuació, us presentem aquestes preguntes tal i com els hi presentaríem als infants:

Perquè l’aleta anal del mascle és diferent a la de la femella?

Conversa

En un primer moment, observant-los a simple vista, vam veure que l’aleta de la part inferior dels peixos, era diferent depenent del sexe del peix. El mascle tenia l’aleta enrere i en punta, mentre que la de la femella la tenia amb forma de ventall i més fina. Van sorgir varies possibles respostes a la nostra pregunta. D’una banda, alguns creiem que el mascle l’utilitzava per fecundar a la femella. Altres, pensàvem que la forma de ventall de l’aleta de la femella, li era útil a l’hora del part. O també, que simplement era útil per diferenciar-los però que no tenia cap funció en concret. Per una altra part, també vam pensar que pot ser l’aleta de la femella té forma de ventall perquè ajuda a mantenir l’equilibri en una posició fixa quan ha de cuidar les cries la utilitzen per desplaçar-se o per orientar-se en l’espai i en canvi, el mascle, la té en forma de punxa amb l’objectiu de defensar les cries de possibles depredadors.

D’aquí van sorgir altres idees envers les diferències entre sexes no només basades en l’aleta anal. Vam comprovar que el color i el tamany també podia ser un tret distintiu. En primer lloc, podem dir que  la femella té una panxa més arrodonida i pronunciada, mentre que els mascles solen ser de menor tamany i més prims. Tot i així, hem observat que el mascle té la cua més gran que la femella. Quan al color, creiem que la cua dels mascles acostuma a ser de diferent color que el seu cos, mentre que les femelles són totes del mateix color. A més a més, hem pogut percebre que els mascles són més acolorits que les femelles.

A part d’aquestes diferències que hem pogut contemplar relacionades amb la morfologia externa, també ens hem adonat que la manera en què es desplacen és diferent, ja que els mascles no paren de nadar i les femelles, en canvi, són menys actives.

Resposta correcte trobada a:

http://www.mascotanet.com/acuario/historico/como_distinguir/acuar_distinguir.htm
http://www.ehowenespanol.com/pez-koi-macho-hembra-como_565651/


Les aletes, en alguns casos com en la família *Poeciliidaea la qual pertanyen els peixos espasa, els mollies, els guppies i platies entre d'altres, els mascles transformen la seva aleta anal en un òrgan copulador anomenat gonopodi. Així doncs, és per això que l'aleta anal és diferent ja que ambdós sexes l'usen per la seva funció reproductiva, la qual és diferent en cadascun.

El tamany, en la majoria dels casos és la femella qui posseeix el cos mes robust, és a dir és més gran tant en talla com en pes.

El color, generalment en els mascles és més intens i com a conseqüència són més cridaners.

En algunes altres espècies resulta més difícil identificar qui és el mascle i qui la femella i només ho podem aconseguir quan observem, en reproduir-se, qui dels integrants de la parella diposita els ous.

Per concloure, afirmem que els peixos femella sovint són molt més lents i menys actius que els mascles. Si un peix està merament surant o movent-se amb apatia, molt probablement sigui una femella. Els mascles es tendeixen a moure a un ritme més ràpid i mostren una actitud més curiosa.

Condicions de l'ambient

Al llarg d'aquesta segona setmana, mentre estàvem conversant sobre les dues primeres preguntes, se'ns han mort dos peixos més, el Noel i la Queri. No entenem perquè continuen morint-se. 

Si que és cert que eren peixos molt actius, però aquests últims dies els hem vist molt tranquils, apagats i calmats. Gairebé no es movien i no menjaven quan se'ls hi donava. 
A continuació, us deixem una fotografia dels dos peixos. La Queri, la de color taronja, si que estava embarassada. 

Preguntes que ens hem fet:

A partir de la mort d'aquests peixos, hem seguit amb el procés de reflexió i això ens a  dut a un segon diàleg  que ens obra nous camins d'investigació.

Què creiem que fa que segueixin morint?

Conversa:

Creiem que pot influir la temperatura de l'aigua ja que potser no era l'adequada, és a dir, més freda o més calenta de la necessària. Tot i així, pot ser que els peixos no s'habituïn del tot a la temperatura de l'aigua, ja que la canviem cada setmana i aquesta pot patir alteracions deixant de tenir així una temperatura constant. 
Pot ser que també sigui per la falta d'oxigen dels peixos per la inexistència d'una planta natural. A l'hora de comprar els peixos ens van recomanar comprar una planta natural però no ho vam fer ja que no ho vam trobar del tot necessari perquè ja teniem un regulador d'oxigen dins la nostra peixera. Tot i així, creiem que aquest no és suficient perquè únicament es focalitza en una zona, fent que la repartició d'aquest sigui molt lenta, i això fa que els peixos pugin a la superfície per agafar oxigen.
També podria ser que el menjar influenciés en la seva mort, ja sigui per un excés o falta d'aquest. No sabem si la quantitat és l'adequada, ja que potser en posem menys del que necessiten i potser no és l'adient per aquest tipus de peixos tot i ser el que ens van vendre a la botiga. 
Altrament, considerem essencial tenir en compte que els peixos podien estar malalts des d'un inici. Hem observat que els peixos es queden abaix de la peixera pràcticament immòbils sense tenir reflexos quan intentem agafar-los. A més a més, ens hem fixat que no van a buscar el menjar quan se'ls proporciona.
Per últim, també hem contemplat l'opció que faltés espai a la peixera. A vegades, els peixos necessiten més espai per sentir-se lliures i no agobiar-se estan tancats en un lloc. Com la peixera del lloc on ho vam comprar era de grans dimensions, és possible que se sentís sense espai suficient per desplaçar-se.

Resposta correcte trobada a:

http://www.acuariogallego.com/viviparos-y-ovoviviparos/los-viviparos-guppys-mollys-platys-y-xiphos/
http://peces-tropicales.idoneos.com/generalidades/aireacion/
http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/protocol_prim/aquari.pdf
http://www.amimascota.com/articles/peces_5/salut_peixos_II.htm
http://www.elacuario.org/el-acuario-comunitario/tama%C3%B1o-del-acuario

La temperatura pot ser molt variable, des de 18 a 30 graus. Però a major temperatura s'accelera el metabolisme del peix, reduint la seva esperança de vida. I a temperatures molt baixes, s'alenteix. L'ideal és mantenir un terme mitjà, entre 24 i 26 graus constants, amb el que és necessari un termocalentador. 

En els aquaris o peixeres, l'oxigen arriba a l'aigua per dues vies. La primera és l'absorció de l'oxigen present en l'aire des de la superfície de l'aigua. La segona via és la fotosíntesi realitzada per les plantes durant les hores d'il·luminació.

Es convenient seguir una mica d’ordre en l’alimentació dels peixos. Cal agafar un hàbit en l’horari d’alimentació, i també és important evitar l’excés de menjar, que pot provocar problemes, ja que no és sa per als peixos i fins i tot pot matar·los; a més, el medi resulta alterat quan l’aliment que no s’aprofita es descompon. També cal pensar en els períodes d’absència de l’escola. Si no podem delegar en ningú les funcions d’alimentació, hi ha unes pastilles de menjar comprimit que serveixen perquè els peixos disposin d’aliment suficient i puguin menjar quan tinguin gana; cal recordar-se de treure-les quan es torni a l’alimentació diària.

Els peixos poden tenir malalties. Algunes d'aquestes són: restrenyiment, cuc ancora, hidropesia, sarna...

Per a un aquari comunitari on conviuen dues espècies diferents de peixos petits (màxim 6 cm.) el recomanable és un aquari de 50 cm. de llarg, per 40 cm d'ample per 40 o 50 cm. d'alt (entre 80 i 100 litres).

Conclusió:

Analitzant tota la informació cercada envers les diferents possibles causes de mort, arribem a la conclusió següent:
La temperatura de la nostra peixera és l'adequada perquè oscila entre els 18 i 30 graus. Per tant, creiem que aquesta no és una de les causes de la mort dels nostres peixos. 
La manca d'oxigen és una de les més probables per les quals els peixos es morin, ja que el nostre aquari no disposa d'una de les dues vies per on arriba l'oxigen a l'aigua, concretament, les plantes naturals.
Pel que fa a l'alimentació, d'una banda és correcte el fet que els donem menjar diàriament però, d'altra banda, no segueixen un hàbit en el seu horari d'alimentació.
No tenim cap coneixement que els nostres peixos tinguin cap malaltia, per tant, no sabem si aquesta és una de les causes evidents. 
Finalment, pel que fa a l'espai de l'aquari, pot ser una altra de les causes principals de la seva mort, ja que la nostre peixera disposa de 40 litres i el recomanable és entre 80 i 100 litres.