Conclusions finals

A continuació presentem l’última entrada del bloc a mode de conclusió. Al llarg de tot aquest semestre, la realització d’aquest treball ens ha servit per posar en pràctica molts aspectes teòrics ja adquirits prèviament. Per dur a terme aquest treball hem elaborat un bloc que pretén mostrar i compartir el nostre procés d’aproximació i raonament envers l’ésser viu escollit. L’objectiu al llarg del treball, ha sigut actuar com a futures mestres, plantejant-nos preguntes aplicables a l’aula amb els infants. Per formular aquest seguit de preguntes hem tingut en compte conceptes teòrics presentats a l’àrea de Didàctica de les Ciències Naturals.

Cal dir que, tot i tenir força clars aquests aspectes teòrics, hem tingut algunes dificultats per dur-los a la pràctica. La manera de treballar i presentar les entrades ha anat evolucionant. Al principi, les qüestions investigables eren força puntuals, no es connectaven entre elles i, per tant, no englobàvem altres punts i temes. A més a més, se centraven únicament en els peixos, deixant de banda qüestions més extrapolables. Vam poder adonar-nos, però, que ens feia falta anar més enllà, duent a terme una conversa enfocada a tractar eixos transversals, que després ens servissin per treballar en diferents direccions i aconseguir investigacions molt més enriquidores.

Aquest canvi de mirada ens ha ajudat a demostrar que com a futurs mestres, no podem pretendre fer-ho tot bé des d’un principi i que hem d’estar en contínua formació per tal d’anar-nos modelant cada dia. A partir dels nostres errors incials, hem anat millorant la nostra manera de presentar i elaborar les diverses investigacions. Creiem que la nostra evolució ha estat significativa i molt enriquidora per a la nostra formació com a futurs mestres.

Altrament, la metodologia emprada basada en l’observació directa de l’ésser viu, ens ha permès ser més conscients de la importància de treballar amb els infants a través de la interacció amb el medi i amb els altres. Ha sigut molt enriquidor i motivador disposar dels peixos i poder-los observar i analitzar en primera persona. D’aquesta manera hem pogut percebre molt detalls que, segurament, d’una altra manera se’ns haguessin passat per alt. A més a més, creiem que d’aquesta manera també es potencien els valors de la responsabilitat i treball en grup, així com també, ajuda als infants a ser conscients del que implica i comporta la cura d’aquest ésser viu.

Per finalitzar, voldríem dir que aquest treball ha sigut una aproximació directa envers una metodologia que constantment se’ns fa referència a l’aula però no havíem tingut l’oportunitat de dur-la a terme d’una manera tant pràctica. Així doncs, queda comprovat que amb els infants, no ens podem basar només en aspectes teòrics i hem d’anar més enllà, investigant, analitzant, experimentant i reflexionant envers tot allò que volem treballar.

Sistemes respiratoris

En referència a l'entrada anterior, ens hem adonat que la resposta donada sobre la respiració dels peixos és errònia. Concretament, vam posar que els peixos obtenen l'oxigen de l'H20. Això no és cert, ja que després de documentar-nos, hem pogut comprovar que els peixos obtenen l'oxigen que està dissolt a l'aigua. Per tant:

ELS PEIXOS RESPIREN OXIGEN I  L'EXTREUEN DE L'AIRE QUE HI HA DISSOLT O EN SUSPENSIÓ DINS L'AIGUA, NO DE L'OXIGEN QUE CONTENEN LES MOL·LÈCULES D'H20.

Buscant informació per documentar-nos sobre la resposta anterior, hem trobat un experiment interessant que podria ser molt enriquidor perquè els infants siguessin conscients, d'una manera activa i experimental, del concepte que hem investigat: l'oxigen dissolt a l'aigua. 

Un cop resolta la qüestió envers l'obtenció de l'oxigen dissolt a l'aigua que duen a terme els peixos, ens han sorgit nous interrogants. Un dels conceptes que més ens inquieta és saber la diferència entre les brànquies i els pulmons, ja que a diferència dels humans, els peixos, gràcies a les brànquies, poden viure sota l'aigua. Creiem que els peixos tenen la capacitat d'expulsar l'aigua que capten al respirar, mentre que els humans, degut a que els pulmons són òrgans interns, no poden expulsar-la i, per tant, s'ofeguen.

Després de documentar-nos sobre aquesta qüestió, hem vist que no anàvem mal encaminats. Doncs, les brànquies són, anatòmicament, òrgans externs preparats per a la manipulació constant d'aigua. Aquestes estan protegides per una cavitat oberta que permet circular l'aigua. El humans, en canvi, disposem de pulmons, que són òrgans interns que no tenen aquesta capacitat d'expulsió i, per tant, si entrés aigua en ofegariem.

Així doncs, podem arribar a la conclusió que, tot i que ambdós éssers vius utilitzem el mateix oxigen per respirar, el que permet els peixos respirar sota l'aigua són les cavitats de les brànquies que els permeten expulsar l'aigua.

A partir d'aquesta investigació i anàlisi realitzats els alumnes ampliarien els seus coneixements envers el seu aparell respiratori, utilitzant com a comparació directa el dels peixos. Aquest aspecte el podriem enllaçar amb la investigació d'altres funcions respiratories, partint de preguntes com: Com deu ser la respiració dels cucs perquè puguin viure sota terra?

La respiració

Després de realitzar la dissecció dels peixos morts ens han sorgit diverses preguntes envers la respiració dels peixos. Sabem que els humans necessitem sortir fora de l'aigua per agafar oxigen i poder respirar. D'altra banda, durant tot aquest temps, hem pogut observar que el peixos també necessiten oxigen, però, a diferencia dels humans, l'extreuen de l'aigua i no poden estar gaire temps fora d'aquesta. Ja sabem que els peixos poden respirar sota l'aigua però, és el mateix oxigen el que respiren ells que el que respirem nosaltres? Com s'ho fan per respirar dins l'aigua?  Creiem que l'oxigen és el mateix però la diferencia és d'on l'extreiem. Els humans l'extreiem de l'aire, mentre que els peixos l'extreuen de l'aigua, ja que aquesta conté particules d'oxigen (H2O). Però, i com és que nosaltres no podem respirar l'oxigen que conté l'aigua? Pensem que els peixos ho poden fer gràcies a les brànquies.

A partir d'aquí es tracta de fer una recerca d'informació sobre la respiració dels peixos per tal de respondre els nostres interrogants tenint en compte, també, la respiració dels humans per establir una comparació i entendre millor aquest concepte.

Ens hem documentat i hem descobert que els peixos gràcies a les brànquies són capaços d'extreure les partícules d'oxígen que hi ha a l'aigua, aquest sistema s'anomena sistema branquial. Les brànquies actuen com a filtre a través del qual aprofiten les partícules d'oxígen i rebutgen les d'hidrogen, alliberant al mateix temps diòxid de carboni. Doncs, hem verificat i ampliat la nostra hipòtesi inicial que, tot i que era molt general, era certa i s'ajustava a la realitat.

No obstant, en un primer moment pensàvem que tots els peixos tenien una respiració branquial. Tot i així, investigant, hem trobat que hi ha peixos que també respiren com nosaltres, anomenats peixos pulmonats. Aquests habiten a Sud Amèrica, Austràlia i Àfrica. A continuació adjuntem una imatge del sistema respiratori i una altra dels Dipnous (Dipnoi), una de les espècies.

En relació als humans, hem vist que seguim un sistema de respiració pulmonar, de la mateixa manera que altres animals com són els gossos, els gats o, fins i tot, les balenes. A partir d'aquí, hem volgut anar més enllà per tal que els alumnes obtinguin coneixements dels diversos tipus de respiració i aprofundeixin en la seva pròpia. Per treballar-ho , podem plantejar als infants que investiguin envers aquests aspectes a través de la pregunta: Com pot ser que la balena visqui dins l'aigua i tingui respiració pulmonar? Aquesta pregunta ens servirà per enllaçar la respiració dels peixos amb la dels humans i altres tipus d'éssers vius.


Hem trobat una proposta educativa interessant en format de video.
Els nens de la classe de primer de l'escola Gitanjali, presenten i expliquen els experiments i investigacions que van realitzar durant la setmana de la Ciència, que buscava donar la resposta a la pregunta: com es que els peixos poden respirar sota l'aigua i nosaltres no? Aquesta proposta educativa, ve també arrel de l'experiència de tenir peixos a l'aula (tal i com podem observar al video "els guppys de la nostra classe")

Clicar AQUÍ per veure el vídeo.

Els sentits

Durant el procés d’observació dels peixos, vam començar a formular-nos preguntes anant més enllà de les qüestions habituals. Després de passar per la investigació dels aspectes morfològics, tant interns com externs, vam considerar interessant esbrinar si els peixos tenen i com fan servir els cinc sentits que nosaltres, usem a cada instant. Així doncs, ens van aparèixer els primers dubtes en relació al sentit de la vista.

Per què creiem que tenen els ulls situats als laterals?

Conversa

Al contemplar detalladament els peixos dins la peixera ens hem adonat que tenen els ulls molt separats i situats als laterals. Hem pensat que pot ésser a causa que necessiten estar atents als moviments dels seus depredadors per poder-se escapar i així mateix, de les seves preses per poder atacar. És per això que necessiten un camp de visió ampli. A més a més, podem veure a simple vista que no tenen coll i, per tant, no poden moure el cap, cosa que si tinguessin els ulls més junts no podrien veure gaire cosa del seu entorn. Haurien de girar tot el cos. Al tenir els ulls als laterals, poden prescindir del coll.

Resposta correcte trobada a:

http://www.educando.edu.do/articulos/estudiante/el-ojo-humano-y-otros-sistemas-visuales

En aquests animals, cada ull transmet una visió diferent al cervell. Aquesta diferència és causa de l'evolució d'aquestes espècies per evitar ser caçats per altres animals. Per protegir-se, van adoptar fa milers d'anys, una visió perifèrica que els permet veure tot el que hi ha al seu voltant.

Els peixos tanquen els ulls o sempre els tenen oberts?

Al qüestionar-nos el funcionament del sentit de la vista dels peixos, vam també observar que a més de tenir els ulls situats als laterals, tampoc els havíem vist tancar-los. Així doncs, ens va sorgir el següent dubte relacionat amb si els peixos tancaven algun cop els ulls o bé sempre els mantenien oberts.

Conversa

Coincidim tots en que els peixos no tenen parpelles. És per això que creiem que mai tanquen els ulls. Llavors podem pensar que quan dormen, ho fan també amb els ulls oberts. Simplement estaran estàtics en un mateix lloc. Opinem a més, que és possible que no tinguin parpelles perquè al viure en un medi aquàtic, no tenen motius per parpellejar, és a dir, que els terrestres les usen, en part, per protegir els ulls de la dessecació. 

Resposta correcte trobada a:

http://www.yalosabes.com/duermen-los-peces.html

Els peixos tenen ulls sense parpelles. El fet que els peixos no posseeixin parpelles no vol dir que no dormin. Ells dormen a la seva manera, immòbils en el fons dels rius, dels mars o dels aquaris. No ens adonem de si dormen, perquè com no tenen parpelles, sempre els veiem amb els ulls oberts.

Els peixos tenen una membrana que cobreix els seus ulls impedint que la llum tènue de la nit pugui pertorbar el seu "somni". Com tot ésser viu, ells també necessiten un temps de repòs, ja que tots els animals responem als cicles horaris i estacionaris d'aquest planeta, i quan això passa regulen l'altura de flotació mitjançant la bufeta natatòria i es mantenen en equilibri movent de tant en tant les aletes, disminueixen el ritme cardíac i suspenen completament qualsevol moviment per aconseguir una mena de curta hibernació.

Els peixos sempre estan alerta, amb la qual cosa no concilien el somni de la mateixa manera que nosaltres, igual que algunes aus, només descansen amb la meitat del seu cervell l'altra meitat està constantment alerta per detectar els depredadors. Passat un temps indefinit es desperten i descansen amb l'altra meitat. No dormen completament. 

Seguint indagant amb qüestions relacionades amb els sentits, mentre contemplàvem el moment de donar-los de menjar, ens va venir a la ment el següent interrogant:

Considerem que els peixos poden assaborir el menjar?

Conversa

Conversant envers això, hem deixat anar idees com que si que poden assaborir el menjar, perquè d’alguna manera, ja hi ha menjar seleccionat per a ells i que no és el mateix que altres éssers vius que habiten al medi aquàtic. A més a més, quan cerquen l’aliment, per exemple, menjant-se altre peixos, creiem que fan una selecció del què mengen i el què no, és a dir, tenen un patró de preferències i cacen unes espècies determinades per alimentar-se. Aquesta selecció creiem que està determinada pels nutrients que aporta l'especie que es mengen però també en el gust que té.

Resposta correcte trobada a:

http://www.mascotasdigital.com/historico/peces/alimentacion/peces010508_2.htm
http://www.alaquairum.net/sentido_del_gusto.htm

És un sentit fonamental per als peixos amb ossos (teleostis), aquests animals fins i tot arriben a diferenciar entre salat, dolç, amarg i àcid. Les encarregades de detectar el gust són les papil·les gustatives (tenen forma de pera i estan compresos per 120 cèl·lules més o menys, unes que serveixen de sostén i altres que fan el "treball") que es troben situades fonamentalment a la boca dels peixos (llavis, paladar i llengua que a diferència amb els mamífers no és retràctil), encara que també s'encarreguen d'aquesta tasca la faringe i fins i tot els arcs branquials.

Podem destacar que les cèl·lules sensorials posseeixen Microvil·li que serveixen per ampliar la zona de contacte amb el que l'animal vol degustar. Alguns peixos com les Corydoras tenen unes petites barbes que a més de ajudar-los a detectar el menjar els serveix també per assaborir prèviament a la seva introducció a la boca.

Les papil·les gustatives transmeten informació al cervell de l'animal mitjançant terminacions nervioses. No només el gust és capaç de detectar el gust sinó que per exemple per a les carpes els serveix per detectar l'excés del CO2.
A més, com a curiositat, es creu que en moltes espècies al gust està molt relacionat amb l'activitat sexual i amb l'elecció de les parelles, ja que el contacte bucal és present durant l’elecció de la parella. 


Seguint el camí d'investigació envers els diversos sentits dels peixos, també se'ns ocorre si realment els peixos poden olorar allò que tenen el seu entorn. De la mateixa manera que nosaltres, les persones, podem distingir els diferents olors que envolten el nostre dia a dia, ja sigui per rebutjar-los o bé apreciar-los.

Com pensem que perceben els olors els peixos?

Conversa

A simple vista i per sentit comú respecte al que fem els éssers humans, ens plantegem que potser els peixos no tenen olfacte quan estan sota l’aigua, ja que els humans no tenim el sentit de l’olfacte sota d’aquesta. Observant bé el peix i conversant, també pensem que pot ésser que sí que tinguin olfacte i l’utilitzin per a trobar el seu menjar, ja que hem provat de donar-los als nostres peixos amb els dits i vénen a menjar. A més a més, pensant amb la manera en la qual es pesca, els pescadors utilitzen el menjar com a trampa per a pescar-los. Els peixos oloren el menjar i van fins a ell tot quedant-se enganxats. També, pot ésser per detectar els seus depredadors i les seves preses o per orientar-se.

Resposta correcte trobada a:

http://www.mare-terra.org/ca/noticias-mare-terra-cat/89-natura/523-per-qu%C3%A8-tenen-orificis-nasals-si-no-poden-olorar-sota-l-aigua.html

http://www.pescaderiascorunesas.es/productos/natura_anatomia.php

Encara que ens pugui resultar estrany, els peixos sí que poden olorar i de fet tenen molt bon olfacte. Els peixos tenen un olfacte bastant desenvolupat. A banda i banda de la part anterior al cap, s'obren els orificis nasals, cadascun dels quals es comunica amb una fossa nasal. Aquest estímul s'envia per un nervi al bulb olfactiu, que està situat al costat del cervell. Amb l'ajuda d'aquest sentit, els peixos poden distingir als seus enemics i ensumar el rastre per aconseguir el seu aliment.

Els peixos tenen una o dues parelles de «narius» (és el nom que reben els seus orificis nasals) pels que l'aigua entra a la cavitat nasal. Dins de la cavitat nasal es troba l'epiteli olfactiu amb les cèl·lules sensorials que detecten molècules dissoltes en l'aigua. La majoria de les espècies de peixos tenen receptors olfactius molt sensibles, capaços de detectar la presència de molècules en concentracions molt baixes.

Morfologia externa

A partir de l’entrada anterior en que parlàvem de la mort dels nostres dos peixos el Noel i la Queri, hem seguit conversant i dialogant sobre com serien per dins i què hi trobaríem. Quan vam comprar els peixos vam observar les diferències notables que hi havien entre els mascles i les femelles, i també ens vam preguntar si per dins serien iguals. Aprofitant la mort d’aquests dos peixos hem decidit seguir el procés d’observació envers aquest aspecte plantejat. Així doncs, volem destacar aquestes preguntes que ens han generat força incertesa. A continuació, us presentem aquestes preguntes tal i com els hi presentaríem als infants:

Perquè l’aleta anal del mascle és diferent a la de la femella?

Conversa

En un primer moment, observant-los a simple vista, vam veure que l’aleta de la part inferior dels peixos, era diferent depenent del sexe del peix. El mascle tenia l’aleta enrere i en punta, mentre que la de la femella la tenia amb forma de ventall i més fina. Van sorgir varies possibles respostes a la nostra pregunta. D’una banda, alguns creiem que el mascle l’utilitzava per fecundar a la femella. Altres, pensàvem que la forma de ventall de l’aleta de la femella, li era útil a l’hora del part. O també, que simplement era útil per diferenciar-los però que no tenia cap funció en concret. Per una altra part, també vam pensar que pot ser l’aleta de la femella té forma de ventall perquè ajuda a mantenir l’equilibri en una posició fixa quan ha de cuidar les cries la utilitzen per desplaçar-se o per orientar-se en l’espai i en canvi, el mascle, la té en forma de punxa amb l’objectiu de defensar les cries de possibles depredadors.

D’aquí van sorgir altres idees envers les diferències entre sexes no només basades en l’aleta anal. Vam comprovar que el color i el tamany també podia ser un tret distintiu. En primer lloc, podem dir que  la femella té una panxa més arrodonida i pronunciada, mentre que els mascles solen ser de menor tamany i més prims. Tot i així, hem observat que el mascle té la cua més gran que la femella. Quan al color, creiem que la cua dels mascles acostuma a ser de diferent color que el seu cos, mentre que les femelles són totes del mateix color. A més a més, hem pogut percebre que els mascles són més acolorits que les femelles.

A part d’aquestes diferències que hem pogut contemplar relacionades amb la morfologia externa, també ens hem adonat que la manera en què es desplacen és diferent, ja que els mascles no paren de nadar i les femelles, en canvi, són menys actives.

Resposta correcte trobada a:

http://www.mascotanet.com/acuario/historico/como_distinguir/acuar_distinguir.htm
http://www.ehowenespanol.com/pez-koi-macho-hembra-como_565651/


Les aletes, en alguns casos com en la família *Poeciliidaea la qual pertanyen els peixos espasa, els mollies, els guppies i platies entre d'altres, els mascles transformen la seva aleta anal en un òrgan copulador anomenat gonopodi. Així doncs, és per això que l'aleta anal és diferent ja que ambdós sexes l'usen per la seva funció reproductiva, la qual és diferent en cadascun.

El tamany, en la majoria dels casos és la femella qui posseeix el cos mes robust, és a dir és més gran tant en talla com en pes.

El color, generalment en els mascles és més intens i com a conseqüència són més cridaners.

En algunes altres espècies resulta més difícil identificar qui és el mascle i qui la femella i només ho podem aconseguir quan observem, en reproduir-se, qui dels integrants de la parella diposita els ous.

Per concloure, afirmem que els peixos femella sovint són molt més lents i menys actius que els mascles. Si un peix està merament surant o movent-se amb apatia, molt probablement sigui una femella. Els mascles es tendeixen a moure a un ritme més ràpid i mostren una actitud més curiosa.

Condicions de l'ambient

Al llarg d'aquesta segona setmana, mentre estàvem conversant sobre les dues primeres preguntes, se'ns han mort dos peixos més, el Noel i la Queri. No entenem perquè continuen morint-se. 

Si que és cert que eren peixos molt actius, però aquests últims dies els hem vist molt tranquils, apagats i calmats. Gairebé no es movien i no menjaven quan se'ls hi donava. 
A continuació, us deixem una fotografia dels dos peixos. La Queri, la de color taronja, si que estava embarassada. 

Preguntes que ens hem fet:

A partir de la mort d'aquests peixos, hem seguit amb el procés de reflexió i això ens a  dut a un segon diàleg  que ens obra nous camins d'investigació.

Què creiem que fa que segueixin morint?

Conversa:

Creiem que pot influir la temperatura de l'aigua ja que potser no era l'adequada, és a dir, més freda o més calenta de la necessària. Tot i així, pot ser que els peixos no s'habituïn del tot a la temperatura de l'aigua, ja que la canviem cada setmana i aquesta pot patir alteracions deixant de tenir així una temperatura constant. 
Pot ser que també sigui per la falta d'oxigen dels peixos per la inexistència d'una planta natural. A l'hora de comprar els peixos ens van recomanar comprar una planta natural però no ho vam fer ja que no ho vam trobar del tot necessari perquè ja teniem un regulador d'oxigen dins la nostra peixera. Tot i així, creiem que aquest no és suficient perquè únicament es focalitza en una zona, fent que la repartició d'aquest sigui molt lenta, i això fa que els peixos pugin a la superfície per agafar oxigen.
També podria ser que el menjar influenciés en la seva mort, ja sigui per un excés o falta d'aquest. No sabem si la quantitat és l'adequada, ja que potser en posem menys del que necessiten i potser no és l'adient per aquest tipus de peixos tot i ser el que ens van vendre a la botiga. 
Altrament, considerem essencial tenir en compte que els peixos podien estar malalts des d'un inici. Hem observat que els peixos es queden abaix de la peixera pràcticament immòbils sense tenir reflexos quan intentem agafar-los. A més a més, ens hem fixat que no van a buscar el menjar quan se'ls proporciona.
Per últim, també hem contemplat l'opció que faltés espai a la peixera. A vegades, els peixos necessiten més espai per sentir-se lliures i no agobiar-se estan tancats en un lloc. Com la peixera del lloc on ho vam comprar era de grans dimensions, és possible que se sentís sense espai suficient per desplaçar-se.

Resposta correcte trobada a:

http://www.acuariogallego.com/viviparos-y-ovoviviparos/los-viviparos-guppys-mollys-platys-y-xiphos/
http://peces-tropicales.idoneos.com/generalidades/aireacion/
http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/protocol_prim/aquari.pdf
http://www.amimascota.com/articles/peces_5/salut_peixos_II.htm
http://www.elacuario.org/el-acuario-comunitario/tama%C3%B1o-del-acuario

La temperatura pot ser molt variable, des de 18 a 30 graus. Però a major temperatura s'accelera el metabolisme del peix, reduint la seva esperança de vida. I a temperatures molt baixes, s'alenteix. L'ideal és mantenir un terme mitjà, entre 24 i 26 graus constants, amb el que és necessari un termocalentador. 

En els aquaris o peixeres, l'oxigen arriba a l'aigua per dues vies. La primera és l'absorció de l'oxigen present en l'aire des de la superfície de l'aigua. La segona via és la fotosíntesi realitzada per les plantes durant les hores d'il·luminació.

Es convenient seguir una mica d’ordre en l’alimentació dels peixos. Cal agafar un hàbit en l’horari d’alimentació, i també és important evitar l’excés de menjar, que pot provocar problemes, ja que no és sa per als peixos i fins i tot pot matar·los; a més, el medi resulta alterat quan l’aliment que no s’aprofita es descompon. També cal pensar en els períodes d’absència de l’escola. Si no podem delegar en ningú les funcions d’alimentació, hi ha unes pastilles de menjar comprimit que serveixen perquè els peixos disposin d’aliment suficient i puguin menjar quan tinguin gana; cal recordar-se de treure-les quan es torni a l’alimentació diària.

Els peixos poden tenir malalties. Algunes d'aquestes són: restrenyiment, cuc ancora, hidropesia, sarna...

Per a un aquari comunitari on conviuen dues espècies diferents de peixos petits (màxim 6 cm.) el recomanable és un aquari de 50 cm. de llarg, per 40 cm d'ample per 40 o 50 cm. d'alt (entre 80 i 100 litres).

Conclusió:

Analitzant tota la informació cercada envers les diferents possibles causes de mort, arribem a la conclusió següent:
La temperatura de la nostra peixera és l'adequada perquè oscila entre els 18 i 30 graus. Per tant, creiem que aquesta no és una de les causes de la mort dels nostres peixos. 
La manca d'oxigen és una de les més probables per les quals els peixos es morin, ja que el nostre aquari no disposa d'una de les dues vies per on arriba l'oxigen a l'aigua, concretament, les plantes naturals.
Pel que fa a l'alimentació, d'una banda és correcte el fet que els donem menjar diàriament però, d'altra banda, no segueixen un hàbit en el seu horari d'alimentació.
No tenim cap coneixement que els nostres peixos tinguin cap malaltia, per tant, no sabem si aquesta és una de les causes evidents. 
Finalment, pel que fa a l'espai de l'aquari, pot ser una altra de les causes principals de la seva mort, ja que la nostre peixera disposa de 40 litres i el recomanable és entre 80 i 100 litres. 

LA MORT DELS NOSTRES PEIXOS

Avui dia dilluns 27 d'octubre, després d'una setmana de comprar els peixos, ha mort una de les femelles de color taronja, la Mandarina. Ens l'hem trobat cap per avall i flotant a la part superior de la peixera. Ens ha sorprès la seva mort, ja que era un dels peixos més actius de l'aquari. A més a més, estava embarassada i estàvem impacients per veure el naixement dels peixos. Tot i així, creiem que la seva mort ens servirà per indagar envers diferents aspectes que tenen relació amb aquesta qüestió. A continuació us adjuntem una foto de la Mandarina tal i com ens l'hem trobat aquest matí i iniciem la nostra investigació i conversa reflexiva.  

Així ens hem trobat la Mandarina.

Preguntes que ens hem fet:

A partir de la mort d'aquest peix, hem començat a dialogar sobre aquest fet i ens han sorgit diferents interrogants comuns. A continuació, us presentem les diverses qüestions que podreu trobar desenvolupades si cliqueu dins de cada enllaç:

Què pensem que fa que es quedin cap per avall i flotant quan es moren?

Conversa: 

Hi ha molta aigua a la peixera i creiem que aquesta pesa més que un sol peix, per tant, l’aigua l’empeny cap amunt i, com que aquest pesa menys, sura i es queda a la superfície. Una altra idea, és que la densitat del peix és menor a la de l'aigua i això fa que suri.  Però  com és que es queden cap per avall? Potser és perquè a la panxa i té aire, i per tant, això fa que es giri i la panxa quedi flotant amunt. O potser les espines que estan a la part de darrera del peix pesen molt, i això fa que el peix es quedi cap per avall.

Resposta correcte trobada a: 
http://www.xtec.cat/~aarderiu/WEB%20ELS%20PEIXOS/WEB%20PEIXOS/BUFETANATATORIA.html
És a causa que els peixos posseeixen un òrgan anomenat bufeta natatòria (és com una bosseta amb aire), la qual els permet ascendir o descendir en l'aigua. En morir, ja no la controlen, com està plena de gas tendeix a sortir a la superfície, de manera que el peix gira i es queda surant cap per amunt.

Ha mort un peix embarassat, en quin estat estaran els peixos que té dins? 

Conversa:

Pensem que l’embaraç estava força avançat ja que la veiem grassa des de fa temps. Per tant, volem obrir-la per observar els peixos que té dins i comprovar si estan vius o morts. Així podrem saber si moren al mateix instant que la mare o triguen un temps a morir-se. Un cop l'hem obert ens hem adonat que no estava embarassada i per tant, no hem trobat res dins la panxa. La nostra idea inicial és falsa, però ens ha servit per tenir una primera aproximació de com és un peix per dins. Així doncs, ens comencem a endinsar en el coneixement de la morfolgia interna dels peixos.