Per què creiem que tenen els ulls situats als laterals?
Conversa
Al contemplar detalladament
els peixos dins la peixera ens hem adonat que tenen els ulls molt separats i
situats als laterals. Hem pensat que pot ésser a causa que necessiten estar
atents als moviments dels seus depredadors per poder-se escapar i així mateix, de
les seves preses per poder atacar. És per això que necessiten un camp de visió
ampli. A més a més, podem veure a simple vista que no tenen coll i, per
tant, no poden moure el cap, cosa que si tinguessin els ulls més junts no
podrien veure gaire cosa del seu entorn. Haurien de girar tot el cos. Al tenir
els ulls als laterals, poden prescindir del coll.
Resposta correcte trobada a:
http://www.educando.edu.do/articulos/estudiante/el-ojo-humano-y-otros-sistemas-visuales
En aquests animals, cada ull transmet una
visió diferent al cervell. Aquesta diferència és causa de l'evolució d'aquestes
espècies per evitar ser caçats per altres animals. Per protegir-se, van adoptar
fa milers d'anys, una visió perifèrica que els permet veure tot el que hi ha al
seu voltant.
Els peixos tanquen els ulls o sempre els tenen oberts?
Al qüestionar-nos el funcionament del sentit de la vista dels peixos, vam també observar que a més de tenir els ulls situats als laterals, tampoc els havíem vist tancar-los. Així doncs, ens va sorgir el següent dubte relacionat amb si els peixos tancaven algun cop els ulls o bé sempre els mantenien oberts.
Conversa
Coincidim
tots en que els peixos no tenen parpelles. És per això que creiem que mai
tanquen els ulls. Llavors podem pensar que quan dormen, ho fan també amb els
ulls oberts. Simplement estaran estàtics en un mateix lloc. Opinem a més, que
és possible que no tinguin parpelles perquè al viure en un medi aquàtic, no
tenen motius per parpellejar, és a dir, que els terrestres les usen, en part,
per protegir els ulls de la dessecació.
Resposta correcte trobada a:
http://www.yalosabes.com/duermen-los-peces.html
Els
peixos tenen ulls sense parpelles. El fet que els peixos no posseeixin
parpelles no vol dir que no dormin. Ells dormen a la seva manera, immòbils en
el fons dels rius, dels mars o dels aquaris. No ens adonem de si dormen, perquè
com no tenen parpelles, sempre els veiem amb els ulls oberts.
Els
peixos tenen una membrana que cobreix els seus ulls impedint que la llum tènue
de la nit pugui pertorbar el seu "somni". Com tot ésser viu, ells
també necessiten un temps de repòs, ja que tots els animals responem als cicles
horaris i estacionaris d'aquest planeta, i quan això passa regulen l'altura de
flotació mitjançant la bufeta natatòria i es mantenen en equilibri movent de
tant en tant les aletes, disminueixen el ritme cardíac i suspenen completament
qualsevol moviment per aconseguir una mena de curta hibernació.
Els
peixos sempre estan alerta, amb la qual cosa no concilien el somni de la
mateixa manera que nosaltres, igual que algunes aus, només descansen amb la
meitat del seu cervell l'altra meitat està constantment alerta per detectar els
depredadors. Passat un temps indefinit es desperten i descansen amb l'altra
meitat. No dormen completament.

Seguint indagant amb qüestions relacionades amb els sentits, mentre contemplàvem el moment de donar-los de menjar, ens va venir a la ment el següent interrogant:
Considerem que els peixos poden assaborir el menjar?
Conversa
Conversant
envers això, hem deixat anar idees com que si que poden assaborir el menjar, perquè
d’alguna manera, ja hi ha menjar seleccionat per a ells i que no és el mateix
que altres éssers vius que habiten al medi aquàtic. A més a més, quan cerquen l’aliment, per exemple,
menjant-se altre peixos, creiem que fan una selecció del què mengen i el què
no, és a dir, tenen un patró de preferències i cacen unes espècies determinades
per alimentar-se. Aquesta selecció creiem que està determinada pels
nutrients que aporta l'especie que es mengen però també en el gust que té.
Resposta correcte trobada a:
http://www.alaquairum.net/sentido_del_gusto.htm
És
un sentit fonamental per als peixos amb ossos (teleostis), aquests animals fins
i tot arriben a diferenciar entre salat, dolç, amarg i àcid. Les encarregades
de detectar el gust són les papil·les gustatives (tenen forma de pera i estan
compresos per 120 cèl·lules més o menys, unes que serveixen de sostén i altres
que fan el "treball") que es troben situades fonamentalment a la boca
dels peixos (llavis, paladar i llengua que a diferència amb els mamífers no és
retràctil), encara que també s'encarreguen d'aquesta tasca la faringe i fins i
tot els arcs branquials.
Podem
destacar que les cèl·lules sensorials posseeixen Microvil·li que serveixen per
ampliar la zona de contacte amb el que l'animal vol degustar. Alguns peixos com
les Corydoras tenen unes petites barbes que a més de ajudar-los a detectar el
menjar els serveix també per assaborir prèviament a la seva introducció a la
boca.
Les
papil·les gustatives transmeten informació al cervell de l'animal mitjançant
terminacions nervioses. No només el gust és capaç de detectar el gust sinó que
per exemple per a les carpes els serveix per detectar l'excés del CO2.
A més, com a curiositat, es creu que en moltes espècies al gust està molt relacionat amb l'activitat sexual i amb l'elecció de les parelles, ja que el contacte bucal és present durant l’elecció de la parella.
Seguint el camí d'investigació envers els diversos sentits dels peixos, també se'ns ocorre si realment els peixos poden olorar allò que tenen el seu entorn. De la mateixa manera que nosaltres, les persones, podem distingir els diferents olors que envolten el nostre dia a dia, ja sigui per rebutjar-los o bé apreciar-los.
A més, com a curiositat, es creu que en moltes espècies al gust està molt relacionat amb l'activitat sexual i amb l'elecció de les parelles, ja que el contacte bucal és present durant l’elecció de la parella.
Seguint el camí d'investigació envers els diversos sentits dels peixos, també se'ns ocorre si realment els peixos poden olorar allò que tenen el seu entorn. De la mateixa manera que nosaltres, les persones, podem distingir els diferents olors que envolten el nostre dia a dia, ja sigui per rebutjar-los o bé apreciar-los.
Com pensem que perceben els olors els peixos?
Conversa
A simple vista i per sentit comú respecte al
que fem els éssers humans, ens plantegem que potser els peixos no tenen olfacte
quan estan sota l’aigua, ja que els humans no tenim el sentit de l’olfacte sota
d’aquesta. Observant bé el peix i conversant, també
pensem que pot ésser que sí que tinguin olfacte i l’utilitzin per a trobar el
seu menjar, ja que hem provat de donar-los als nostres peixos amb els dits i
vénen a menjar. A més a més, pensant amb la manera en la qual es pesca, els
pescadors utilitzen el menjar com a trampa per a pescar-los. Els peixos oloren
el menjar i van fins a ell tot quedant-se enganxats. També, pot ésser per detectar els seus depredadors i les
seves preses o per orientar-se.
Resposta correcte trobada a:
http://www.mare-terra.org/ca/noticias-mare-terra-cat/89-natura/523-per-qu%C3%A8-tenen-orificis-nasals-si-no-poden-olorar-sota-l-aigua.html
http://www.pescaderiascorunesas.es/productos/natura_anatomia.php
Encara que ens pugui
resultar estrany, els peixos sí que poden olorar i de fet tenen molt bon
olfacte. Els peixos tenen un olfacte bastant
desenvolupat. A banda i banda de la part anterior al cap, s'obren els orificis
nasals, cadascun dels quals es comunica amb una fossa nasal. Aquest estímul
s'envia per un nervi al bulb olfactiu, que està situat al costat del cervell.
Amb l'ajuda d'aquest sentit, els peixos poden distingir als seus enemics i
ensumar el rastre per aconseguir el seu aliment.
Els peixos tenen una o dues
parelles de «narius» (és el nom que reben els seus orificis nasals) pels que
l'aigua entra a la cavitat nasal. Dins de la cavitat nasal es troba l'epiteli
olfactiu amb les cèl·lules sensorials que detecten molècules dissoltes en
l'aigua. La majoria de les espècies de peixos tenen receptors olfactius molt
sensibles, capaços de detectar la presència de molècules en concentracions molt
baixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada